1 v. tr. [LC] Privar (algú) d'atènyer el que esperava. Frustrar els joves en les seves esperances. Aquell fracàs l'havia frustrat. 2 1 tr. [LC] Deixar sense efecte (un propòsit). Frustrar un delicte. 2 2 tr. [LC] Portar a no res (un pla, un desig, etc.). L'espia va frustrar el plans de l'exèrcit. Ha frustrat les nostres esperances.
